Diari fenològic (dia 29 de novembre de 2009)

Observacions fetes a Cal Roters (Castellfollit de Riubregos)

Noguera (Juglans regia): Queda un 5% de la fulla per caure.

Lledoner (Celtis australis): Queda un 5-10% de la fulla per caure, la resta ja ha caigut. Les fulles que encara romanen a l'arbre són de color groc, i queda part dels fruits, la resta han caigut o han estat menjats per ocells.

Roure de fulla petita (Quercus faginea): Fulles completament marronoses, i n'ha caigut aproximadament un 25% del total.

Om (Ulmus minor): Queda menys del 5% de les fulles a l'arbre (totes de color groc), la resta ja han caigut totes.

Ametller (Amygdalus communis): Ha caigut un 80% de la fulla, la que queda a l'arbre és tota ella de color groc.

Carrasca (Quercus rotundifolia): Glans madures i caigudes a terra.

Garric (Quercus coccifera): Glans madures i caigudes a terra.

Aranyoner (Prunus spinosa): Pràcticament el 100% de les fulles ja han caigut a terra.

Arç blanc (Crataegus monogyna): La totalitat de les fulles ja ha caigut a terra, queden els fruits a la planta encara per ser consumits pels ocells.

Esbarzer (Rubus ulmifolius): Fulla de color vermellosa en un 50%.

Lligabosc (Lonicera etrusca): 20% de fulla de color groc.

Gessamí groc (Jasminum fruticans): Fulla de color marronós en un 50%, un 25% de color groc i un 25% de color verd. El fruit és madur i de color negre.

Timó (Thymus vulgaris): Completament secs.

Argelaga (Genista scorpius): Fruits (llegums) ja completament seques i caigudes al terra, i brotada de l'any verda.

Roser bord (Rosa sp): La totalitat de la fulla ha caigut, queden alguns fruits dispersos a l'arbre.

Comentaris: La baixada continuada de temperatures fa que l'activitat dels insectes quedi pràcticament anul·lada. Això, junt amb la sequera del terreny, fa que el creixement de les herbes quedi aturat.
Pel que fa a l'agricultura, s'ha acabat la sembra del cereal, la gran majoria de camps ja han germinat, per bé que de forma irregular, essent més difícil aquesta en els camps sembrats a posteriori, en que la humitat del terreny era més escassa.