Diari fenològic (27 de juny de 2010)

Noguera (Juglans regia): Fruits de 3 a 3.5 cm de longitud i brots de fins a 40 cm de longitud, fins i tot més.


Lledoner (Celtis australis): Brots de 10 a 25 cm i fruits de fins 1.2 cm, encara verds.

Roure de fulla petita (Quercus faginea): Brots de 6 a 12 cm (esporàdicament més de 20 cm), fruit de 2-4 mm.

Om (Ulmus minor): Brots foliars de 7 a 18 mm de longitud.

Ametller (Amygdalus communis): Fruits (ametllons) de 3 a 3.5 cm, brots foliars de 5 a 14 cm.

Carrasca (Quercus rotundifolia): Brots de 4 a 11 cm, (14), fruits de 2 mm.

Garric (Quercus coccifera): Brots foliars de 3 a 6 cm, fruits de 3-4 mm.

Aranyoner (Prunus spinosa): Fruits de 1 cm de diàmetre, i brots foliars de fins a 10 cm.

Arç blanc (Crataegus monogyna): Fruits de 0.9 a 1.2 cm de diàmetre, brots de 3 a 7 cm de longitud.

Esbarzer (Rubus ulmifolius): Brots anuals de fins a 30 cm de longitud, esporàdicament 35 cm i més, 5% de flor oberta.

Lligabosc (Lonicera etrusca): Brots de 8 a 18 cm, flor ja seca, fruits de 1-2 mm de diàmetre.

Gessamí groc (Jasminum fruticans): Brots de 7 a 15 cm, fruits de 2-3 mm.

Timó (Thymus vulgaris): Fruits totalment secs, fulles verdes.

Argelaga (Genista scorpius): Fruits de fins a 3 cm de longitud, brots foliars de fins a 3 cm de longitud.

Roser bord (Rosa sp): Brots de fins a 25 cm de longitud, fruits de 1.4-1.8 cm de diàmetre.

Esparraguera (Asparagus acutifolius): Espàrrecs de fins a 1 m de longitud.

Pi blanc (Pinus halepensis): Brots de fins a 18 cm, fruits de 2 cm (pinyes).

Botja (Dorycnium pentaphyllum): Brots foliars de fins a 15 cm, plena floració.

Maleïda (Linum suffruticosum): Plena floració.

Jonça (Aphyllanthes monspeliensis): Fruits ja madurs (negres) que ja han disseminat.


Comentaris: Segueix la floració de nombroses espècies herbàcies degut a les temperatures relativament elevades i a les abundants precipitacions dels darrers dies. Nombroses herbes continuen verdes quan, habitualment per aquestes dates, ja acostumen a estar seques.

Pel que fa als conreus, en el cas de l'ordi ja es troba en els estadis finals del seu cicle vital, proper a la maduració (segons varietats), i fins i tot ja hi ha algun camp segat (una setmana més tard que l'any passat). En el cas del blat, el seu cicle vital es troba més endarrerit, així com en el cas de la colza.

També hi ha molta activitat faunística.