Diari fenològic (30 d'agost de 2009)

Observacions fetes a Cal Roters (Castellfollit de Riubregos)

Noguera (Juglans regia): fruit verd, sense obrir, de 4-4.5 cm. Fulles parcialment seques en un 75%

Lledoner (Celtis australis): fruit verd, d'un tamany entre 0,9 i 1,2 cm, de tamany adult. Fulla de l'arbre verda

Roure de fulla petita (Quercus faginea): Fulla verda, glans d'un tamany entre 0,7 i 1,2 cm, en creixement

Om (Ulmus minor): fulles encara verdes

Ametller (Amygdalus communis): Fulla encara verda, fruits (ametlles) encara verdes, de tamany adult (al voltant dels 3 cm de llargada), i encara sense obrir

Carrasca (Quercus rotundifolia): Fruits (glans) entre 0.5 i 1,1 cm, en creixement

Garric (Quercus coccifera): Brots entre 1 i 5 cm de longitud, fruits (glans) entre 1.6 i 2.2 cm, en creixement

Aranyoner (Prunus spinosa): Fruit madur (blau negrós), fulla encara verda amb brots anuals de l'ordre de 5-11 cm de longitud.

Arç blanc (Crataegus monogyna): Fruit en avançat estat de maduració (90% de fruits vermells i 10% de fruits de color carbassa). Brots encara amb la fulla verda i una longitud aproximada de 1-3 cm pel conjunt de la brotada de l'any.

Esbarzer (Rubus ulmifolius): brots amb la fulla totalment verda i una longitud de 9 a 25 cm. Fruit madur (mores) en un 95%.

Lligabosc (Lonicera etrusca): Fruit ja gairebé sec del tot. Brots verds amb una longitud de brotada de l'any de 6 a 17 cm.

Gessamí groc (Jasminum fruticans): brots amb una longitud de 12 a 23 cm, fruit ja madurs (de color negre) en un 80%. S'observa un 20% aprox. de fulles groguenques.

Timó (Thymus vulgaris): completament secs.

Argelaga (Genista scorpius): fruits (llegums) ja completament seques i caigudes al terra, i brotada de l'any que ha arribat a fer 2.5 a 3 cm.

Roser bord (Rosa sp): fulla encara verda, amb brotades de l'any que arriben a assolir els 26 cm de longitud, i fruits madurs (completament vermells) en un 50%, mentre que el 50% restant tenen color taronja.

Observacions: Cal destacar l'esgrogueiment de molts roures, molt abans del que seria habitual, probablement degut a la sequera.
També es pot constatar la mort d'algunes pinasses, sobretot les situades en llocs de sòl prim.